Un home espiritual

Vaig marxar a estudiar a Pamplona l'1 de setembre de 1990. Tot aquell mes de setembre havia vist el papà diàriament perquè jo ja no treballava i va coincidir que ell estava a l'hospital, de manera que vaig fer molt torns amb la mamà per fer-lo companyia.

Va ser una sort, perquè es trobava be i podíem xerrar tranquil·lament. L'últim dia abans de la meva marxa, com si res, em va dir aquestes coses, que recordo perquè me les vaig apuntar. Em van semblar boniques i interessants per la seva simplicitat, però després va resultar que era el seu comiat, perquè ja no el vaig tornar a veure viu. Per mi son un tresor que em guia sempre i que avui comparteixo amb vosaltres.

No és literal, són les idees. El vocabulari sí era seu.

1) Sobre l'actitud bàsica d'agraïment:

"Actitud d'agraïment. Déu ha creat animals i plantes...i ens ha creat a nosaltres els homes. Ademés, nosaltres ens en adonem, quina felicitat! Podem gaudir de la naturalesa creada, camps, boscos, muntanyes...

L'el.lement bàsic que defineix un home espiritual és l'agraïment: adonar-nos de tot, fins i tot agrair que ens n'adonem (hi ha molts que ni se'n adonen); i dintre d'aquest agraïment està l'amor: estimar a Déu és senzillament seguir el camí en que ens trobem (alegria perquè Déu fins i tot s'ha ocupat de pensar-nos un camí)".

2) Sobre sentir-se en mans de Déu:

"Ho important és saber que estem en mans de Déu, tranquils, sense dramatitzar ni sentir-se heroi.

El que nosaltres sabem és molt poc, quasi res. Déu no ens ha tramés tot el que sap. Hi ha coses en un clarobscur, pot ser Déu ho ha fet volent; no en sabem".

Un altre d'aquells dies em va dir amb els ull humits i convençut "resa per mi perquè Nostre Senyor tingui pietat dels meus pecats".

Va ser molt bo i valent.

Ceci